VII Mostra de Cinema amb la Natura ForadCamp 2018
After/Life, Puck Lo (Estats Units, 2017, 15’)
En el desert d’Arizona es desenvolupa un malson col·lectiu distòpic, on col·lisionen les polítiques internes i externes dels Estats Units.
Cerúlia i negra, Macià Florit Campins (Espanya, 2018, 5’)
«Cerúlia i negra» és una exploració romàntica del moviment marítim cap a la fosca. Basada en l’obra inèdita del pintor menorquí Francesc Hernández-Mora (1905-1980), la pel·lícula furga els seus motius gràfics enmig d’un temporal al nord de l’illa.
Cucli, Xavier Marrades (Espanya, 2016, 16’)
Cucli explica una història sobre l’amor i la companyia després de la mort i el seu efecte transformador. Com a través dels records, el sobrenatural pot trobar el camí cap a la nostra vida ordinària.
El mar inmóvil, Macu Machín (Espanya, 2018, 11’)
A les illes de lava seca a Canàries res es mou excepte el mar i el vent perpetus. A ells es consagren els saliners, els quals, en l’art de dessalar l’oceà, s’han convertit en paisatge.
Ins Holz (Al bosc), Corina Schwingruber Ilić & Thomas Horat (Suïssa, 2017, 13’)
Neu, suor, testosterona i el so de les motoserres. Cada quatre anys, durant un període de tres mesos a l’hivern, un grup d’homes talla fusta en una muntanya empinada per sobre del llac Ägeri i la preparen per transportar-la en rafting.
La dernière meute, Morgane Thibaut (Bèlgica, 2017, 19’)
«L’última gossada» retrata l’últim equip de caçadors amb gossos de Bèlgica.
La flor de la lengua de vaca, Germán Reyes Ruiz (Colòmbia, 2018, 23’)
Camila viu els seus últims dies a la selva com a guerrillera de les FARC-EP, en un moment on es creuen un futur de pau incert i el persistent record d’una infància durament castigada.
Ligne noire, Mark Olexa & Francesca Scalisi (Suïssa, 2017, 11’)
Una dona que pesca en aigües tèrboles, una naturalesa malalta, el cant trencat del muecín, tot vinculat per una prima línia negra.
Maregrave, Justine Cappelle (Bèlgica, 2017, 25’)
Un retrat impressionista del mar com un col·leccionista de decadència humana.
The Mauritania railway: backbone of the Sahara, MacGregor (Estats Units, Espanya, 2017, 12’)
El ferrocarril de Mauritània és una línia de 704 quilòmetres que uneix el centre miner de ferro de Zouerat amb el port de Nouadhibou. Damunt d’un vagó tremuja, recorrem els paisatges saharians amb les persones que depenen del tren per a la seva supervivència.
Tierra del viento, Laura Belinky (Argentina, Regne Unit, 2017, 18’)
A la Patagònia, més al sud del que la majoria de la gent s’atreveix a aventurar-se, hi ha una terra d’interminable longitud i bellesa. Mentre el fotògraf Eliseo Miciu explora aquest mític lloc, també aprèn una mica més sobre si mateix.
Two°C – New-York City, Maxime Contour (França, 2017, 4’)
Quin aspecte tindria Nova York si el canvi climàtic continués i els nivells del mar pugessin prou per a inundar-ho? Aquesta pel·lícula recrea els pronòstics d’experts científics sobre l’escalfament global si no es prenen fortes mesures contra ell.
White trash, Sunčica Ana Veldić (Croàcia, 2017, 11’)
Matí boirós d’hivern al dipòsit de ferralla de Jakuševec, on centenars de gavines s’alimenten d’escombraries humanes. El blanc dels seus cossos volant és completament oposat a les escombraries que hi ha sota elles.
Wind should be heard not seen, Claire Sanford (Canadà, 2018, 13’)
Des de l’oest de la Xina fins a Pequín, des de Seül fins al Pacífic, seguim a un protagonista poc usual: la pols. Quan els canvis ambientals es poden mesurar mitjançant l’estudi del vent, les persones comencen a trobar formes d’adaptar-se al nostre planeta en transformació.
Zirdzin, hallo! (Hello, horse!), Laila Pakalnina (Letònia, 2017, 24’)
Una pel·lícula sobre tot el que canvia sense canviar. O, més aviat, sobre tot el que roman igual mentre es canvia.
.