IV Mostra de Cinema amb la Natura ForadCamp
.
Anima, de Simon Gillard (Bèlgica, 2014, 18 min.)
Entre els homes i els seus gestos aspres i seriosos, s’allibera una ànima. S’escapa del nostre món en un viatge curiós, un vol a través d’un estrany poble a l’oest d’Àfrica. Les seves imatges poderoses i evocadores es barregen amb els sons estimulants per donar-nos una visió sense límits d’aquest somni.
Calendar girls, de Lisa Birke (Canadà, 2014, 4 min.)
Un espectacle d’humor revela la fal·làcia de la selfie i els mites de l’objectivació mentre que restaura la humanitat de la Noia del Calendari despullada. El treball va ser filmat de manera solitària per l’artista al sud-oest d’Ontàrio, Canadà, al llarg d’un any, de gener a desembre de 2014.
Carta a Nura, de Macià Florit (Espanya, 2014, 12 min.)
Carta del director a la terra, Nura, antic nom fenici de l’illa de Menorca. A partir d’una excursió al poblat de Son Catlar, un assentament talaiòtic al terme de Ciutadella, una veu autobiogràfica destil·la les impressions suscitades arran de la visita. «Carta a Nura» és una pel·lícula sobre la cultura Talaiòtica que oscil·la entre la correspondència filmada i l’assaig cinematogràfic. Però potser això sigui tan sols una excusa per oferir una reflexió sobre la identitat menorquina.
Comer del monte, de Andrea Ruffini (Paraguai, 2014, 30 min.)
El Chaco paraguaià és la zona que registra la taxa de desforestació més alta del món. Realitzat en col·laboració amb joves de les comunitats de Enxet Enlhet i Sanapana, «Comer del monte» ens ofereix un retrat de la vida quotidiana d’unes comunitats indígenes del Chaco Central de Paraguai, i ens mostra com els pobles originaris viuen la seva relació física i espiritual amb la selva, les seves plantes i els seus animals.
Espés, de Tànit Fernández i Isaac Rodríguez (Espanya, 2013, 12 min.)
Espés és un poble del Pirineu aragonès que, com molts altres a Espanya, corre el risc de desaparèixer, ja que només queden quatre habitants. En aquest retrat documental se senten les narracions d’aquests quatre habitants que reflexionen sobre el que ha estat el poble, el que queda d’ell, i la por al que passarà quan ja no hi siguin, mentre es percep, omnipresent, el pas implacable del temps.
Extremos – Viaje a Karukinka, de Federico Molentino i Juan M. Ferraro (Argentina, 2014, 27 min.)
Terra del Foc conté un present d’antípodes, de polaritats, d’extrems. Els seus paisatges, la flora i la contrastada ciutat en constant creixement, s’ofereixen com a llenç per projectar imatges de la comunitat originària dels selknam, fent conviure el passat i el present en un mateix temps narratiu. Mitjançant el mapping i el muntatge, el curtmetratge articula el confluir de rituals originaris i conductes contemporànies en diferents situacions quotidianes de la regió.
Komorebitachi, de Sophie Perrier i Masanori Omori (Suïssa-Japó, 2014, 15 min.)
Un paisatge natural al Japó serveix com a escenari per aportar una mirada reposada dels rituals de la vida i el seu moviment secret. Un llenyataire talla un arbre, demanant el seu perdó, mentre els altres vilatans en planten un altre, per tal de restaurar l’equilibri de la natura.
Prisioneros del Kanún, de Roser Corella (Espanya, 2013, 25 min.)
Des del col·lapse del comunisme a Albània, els antics feus de sang han tornat a arruïnar algunes vides, especialment a les zones muntanyoses del nord del país, on moltes famílies viuen aïllades, tancades a casa seva per temor a les venjances de sang. El recuperat codi ancestral del Kanún, que havia regit la vida rural durant cinc segles d’ocupació estrangera, inclou el dret a matar per venjar un assassinat anterior: la sang es paga amb sang.
Sinfonía de galernas, de Nadia Penella (Espanya, 2014, 14 min.)
Novament els temporals assoten la costa cantàbrica. La figura del dic té sentit com a mur repressor de la ràbia continguda. Les veus de treballadors portuaris i de pescadors, encarregats d’estacions costaneres, són arrossegades per la marea a través dels canals de radiofreqüència. «Sinfonía de Galernas» ens proposa una reflexió sobre el comportament de la mar, retratant a través de la seva relació amb l’ésser humà: el mar com a amenaça i el mar com a sustentador.
Trento Symphonia, de Flatform (França-Itàlia, 2014, 19 min.)
Es posa el sol en un paisatge de muntanya. Una orquestra i un cor, juntament amb un gran grup d’adolescents que actuen com faristols vivents, són filmats mentre toquen la primera part de la vuitena simfonia de Mahler. A «Trento Symphonia» el paisatge es converteix en un punt de convergència entre contemplació, correspondència i imaginació.
Les obres de la Secció Oficial opten als premis: Millor Documental, Premi del Públic i Premi de Distribució.
El Premi al Millor Documental, dotat amb 300 euros, és escollit per un Jurat que aquest any està format per tres professionals del món del cinema: Carmen Ávalos, Juanjo Giménez i Jorge Tur.
El Premi del Públic, patrocinat per Clickforfestivals, es decideix segons la votació dels espectadors que es realitza el dia de les projeccions.
El Premi de Distribució, és concedit per Promofest i consisteix en la distribució internacional del curt seleccionat.