.
SESSIÓ 1 – Dissabte 25 de setembre 19:00
Midnight Kids, de Maxence Vassilyevitch (França, 2019. 23′)
350 milles per sobre del cercle polar, només accessible per aire, Utqiagvik, anteriorment anomenada Barrow, és la ciutat més septentrional d’Alaska i de tot Estats Units. Allà, sota el sol de mitjanit, davant de l’oceà Àrtic que es fon i el seu horitzó claustrofòbic, uns joves inuit intenten convertir la ciutat en el seu pati d’esbarjo.
Les antilopes, de Maxime Martinot (França, 2020. 8′)
Un dia, fa cent cinquanta anys, milers d’antílops es van llançar junts al mar.
Waldstück, de Hannes Schilling (Alemanya, 2019. 25′)
A 50 km a l’est de Berlín va haver-hi una vegada un camp de treball secret nazi, del qual en l’actualitat només queden rastres. Es demana a una testimoni d’aquella època, a tres conservadors de sòls i monuments i dos admiradors de tombes de guerra que busquin rastres al bosc. L’enfrontament amb les anotacions de diari dels expresos i els objectes trobats posa l’interrogant sobre les conseqüències d’una cultura de la memòria històrica que s’esvaeix.
La Ramada, de Fernando Torres Salvador (Perú, 2020. 15′)
Jaime Estrada és l’últim pescador artesanal de la caleta La Ramada, un dels ports més importants del Perú antic, previst d’abundant flora i fauna. Les platges de nord del Perú estan desapareixent per l’erosió costanera, el canvi climàtic i l’expansió urbana. En Jaime és el guardià de La Ramada i de les tècniques tradicionals que empraven els pescadors d’aquesta zona fa dos mil anys. Actualment aquesta bonica platja només existeix a la seva memòria.
SESSIÓ 2 – Diumenge 26 de setembre 16.15
Mars, Oman, de Vanessa del Campo (Bèlgica – Espanya, 2019. 20′)
Astronautes al desert d’Oman o pot ser Mart? Beduïns que un dia van ser nòmades, dues adolescents apassionades per l’espai i astronautes nouvinguts. Mart, Oman mostra la fascinació humana per la immensitat de l’univers, proposant una reflexió sobre l’exploració, el colonialisme i la llibertat.
Polyfonatura, de Jon Vatne (Noruega, 2019. 20′)
Polyfonatura és un estudi en profunditat d’Eirik Havnes, un artista estrany, i el seu procés creatiu. Ho veiem recollint sons de la natura amb els seus micròfons de fabricació pròpia, alterant i acoblant-los en una composició musical èpica, abans de finalment interpretar-la en viu per a una audiència.
400 paires de bottes, d’Hélène Baillot & Raphaël Botiveau (França, 2020. 18′)
En algun lloc d’Itàlia, entre les muntanyes, no gaire lluny de la frontera amb França, un home de l’Àfrica occidental es posa un parell de botes de botigues d’esport amb descompte.
Shadegan, d’Ako Salemi (Iran, 2020. 15′)
Un dia en la vida d’un noi de 12 anys que pesca amb la seva barca a l’estany de Shadegan, a Iran. Ell veu l’estany com una segona llar i la font d’aliment de la seva família. Li preocupa el futur incert del lloc i el seu propi futur si l’estany deixa d’existir.
SESSIÓ 3 – Diumenge 26 de setembre 18.00
Riafn, de Hannes Lang (Alemanya, 2019. 29′)
Riafn és un viatge cinematogràfic al paisatge sonor dels Alps, entre l’ideal artístic i el realisme documental.
Murmurations, de Xavi Bou (Espanya, 2019. 2′)
A l’hivern, els estornells s’ajunten en grups de centenars d’individus. Per tal de confondre els seus depredadors fan un vol hipnòtic anomenat pels anglosaxons Murmurations.
Bird boy, de Simon Lereng Wilmont (Dinamarca, 2019. 22′)
Quan Reshat, de 12 anys, mira al seu voltant, veu els camps petrolífers de l’Azerbaidjan. Quan mira cap amunt amb aire de somni, veu coloms volant cap al cel. Troba a faltar al seu pare, que va morir fa un any, i que també estimava a aquestes aus. Reshat s’acosta amb cautela al millor cuidador d’aus de poble. Li ensenyarà a entrenar coloms?
Ulisses, de Joan Bover Raurell (Espanya, 2020. 20′)
El 19 de novembre de 1980, una cria d’orca va ser capturada en aigües d’Islàndia. El van batejar com Ulisses. Va començar la seva captivitat en un parc aquàtic de Tarragona i va passar a ser una de les estrelles del Zoo de Barcelona durant més de 10 anys. Finalment, el 1994, Ulisses va ser traslladat al Sea World de San Diego (EUA), on segueix donant voltes en una piscina. Aquesta és la història de la seva odissea.