Autora: Daniela Reyes Gutiérrez
Un antic proverbi alemany de caçadors diu que un bosc té mil ulls. En aquest documental aquests ulls no són els dels animals salvatges, sinó els de les càmeres de vigilància, que no només supervisen el món dels éssers humans, sinó que ara també són presents a la natura. En aquest curtmetratge, la lloba Naya viatja des d’Alemanya fins a Bèlgica, mentre és monitorada per un GPS. És el primer exemplar d’aquesta espècie a trepitjar Bèlgica en l’últim segle. Totes les imatges que veiem són found footage de càmeres de vigilància i algunes fan ús d’Intel·ligència Artificial per detectar i identificar quins animals són els que veiem.
Del no-res, Naya desapareix de la vista de les càmeres. La història està explicada en claus de suspens, amb petites dosis d’humor. Diuen que la raó de la desaparició de Naya és que es trobarà amb August, un llop mascle, amb el qual tindrà uns quants cadells. Estèticament aquesta pel·lícula funciona com una mena de collage que qüestiona les relacions entre els éssers humans, la tecnologia i la naturalesa. Com la percebem i la tractem a l’Europa occidental del segle XXI? Ens n’hem oblidat?
El jove director Sebastián Mulder té una fascinació per aquest tema i el tracta d’una manera poètica i experimental als seus treballs, deixant-nos preguntes sobre el futur del nostre planeta. Aquest curt és una coproducció entre l’Evangelische Omroep (EO), el Netherlands Film Fund i el CoBO Fund. Va ser premiat com a Millor Curtmetratge a l’Aegean Film Festival i seleccionat al Hot Docs, Sarajevo Film Festival i el Seminci, entre altres festivals. Ara tindrem la sort de presentar-lo en aquesta edició del ForadCamp.
