Bird Boy: “Em va dir que fora bo amb els ocells, perquè les nostres ànimes volen a el cel entre les seves ales”

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Reshat és un nen de 12 anys que viu a l’Azerbaidjan, envoltat de camps de petroli que afecten la qualitat de l’aigua. És el protagonista de Bird Boy, un curtmetratge dirigit per Simon Lereng Wilmont, que forma part d’una minisèrie televisiva titulada Kids on the Silk Road. La sèrie és un recull de 15 històries protagonitzades per nens que tenen entre 11 i 14 anys d’edat, provinents de 15 països al llarg de la Ruta de la Seda. Cada història mostra com els personatges breguen amb els reptes de la vida en el marc dels seus contextos culturals i socials. Tots són relats en aparença petits però capaços de tocar en profunditat i de manera emotiva i commovedora temes universals sobre el significat de créixer.

En aquest cas tenim la història de Reshat. Segons ell, l’aigua d’on viu ajuda a netejar ferides però cal anar amb compte que no caigui en els ulls i cal no beure-la, sobretot si fa olor de petroli. Però el que més li agrada d’on viu són els coloms que solen passejar-se pel cel. Ell estranya al seu pare, que va morir recentment i que també era amant dels ocells. “Em va dir que fos bo amb els ocells, perquè les nostres ànimes volen al cel entre les seves ales”, diu Reshtat. És comú en la seva regió entrenar i criar coloms. És per això que a ell se li acudeix que, en memòria del seu pare i per amor als ocells, s’hauria de convertir en el millor entrenador de coloms. No obstant això, enmig de la persecució del seu somni, es pregunta sobre el que veritablement implica cuidar i estimar a un altre i sobre el significat de la llibertat i la felicitat.

El director té una gran habilitat per apropar-se a aquesta història d’una manera tan íntima i espontània, que per moments dubtem de si el que estem veient és realment un documental. Els personatges actuen amb tanta naturalitat i confiança com si la càmera no hi fos i el muntatge s’assembla més al d’una pel·lícula de ficció. Totes les preguntes que el director volgués fer sobre aquesta història, les fa a través del Reshat i les converses que té amb la resta de personatges. La pel·lícula combina reflexions del Reshat en veu en off, amb escenes d’observació filmades amb una càmera que està molt a prop de les situacions que observa i que impressionen per la seva naturalitat i espontaneïtat.

Bird Boy va ser estrenat a l’IDFA i aquest any va ser part de la Secció Oficial del ForadCamp.

Com posar en escena la rememoració d’un escenari de l’horror que la naturalesa ha anat sepultant amb el temps?

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Un bosc a Brandenburg, a 50km a l’est de Berlín, va ser una vegada un camp de treballs forçats nazi. La naturalesa es va encarregar de sepultar tots els vestigis del que va ser alguna vegada un escenari d’horror i tortura. Waldstück, dirigit per Hans Schilling, és un documental performatiu en blanc i negre, en el qual se li proposa a una dona gran que viu a prop de bosc, a tres conservadors de monuments i a dos amants de vestigis de guerra, buscar restes del camp de treballs forçats en aquest lloc. Ens recorda una mica a Shoah, de Claude Lanzmann, un projecte documental en què el director li proposa a víctimes, testimonis i botxins de l’holocaust, visitar espais que alguna vegada van ser escenaris de tortura i extermini de comunitats jueves, i narrar en ells el que recorden d’aquell moment històric.

Al documental de Hans Schilling, el director li proposa als personatges, enmig de la recerca de vestigis, llegir fragments de l’autobiografia de Walter Grundwald, un supervivent del camp de Wulkow. Durant el temps en què va ser presoner, portava un registre de tot el que passava en un diari. Després de sortir d’aquí, es va comprometre amb revelar al món les experiències que va viure a l’Alemanya nazi. En la pel·lícula, els personatges són filmats llegint fragments del diari i després opinen i debaten al respecte parlant directament amb la càmera. Darrere d’ella, el director no és un subjecte passiu; per contra, qüestiona i confronta als que filma i decideix deixar les seves preguntes en el muntatge final, per mostrar la seva postura. És impactant veure com en molts casos tot el que llegeixen els personatges és informació que desconeixen totalment i és a partir d’aquest exercici que es revela que encara hi ha moltes coses d’aquest temps que no se saben. Però també impacta com hi ha opinions oposades pel que fa a si el que es va viure aquí realment va ser un horror irreparable i a la por que alguna cosa així es torni a repetir.

Aquesta pel·lícula es pregunta quines són les conseqüències que la cultura de la preservació de la memòria desaparegui i el posa en escena d’una manera enginyosa, impactant i confrontativa. Berlín és una ciutat que sembla estar reconstruïda sota la necessitat imperativa de no esborrar la memòria de tot el que va succeir allà. Però Waldstück ens fa veure que potser això no és tan necessari i fonamental per tots els seus habitants. Mentre uns personatges afirmen que el deute històric ja hauria d’estar saldat i que horrors com l’holocaust han ocorregut a tot el món, però no se’ls ha prestat tanta atenció, altres es pregunten si la millor manera de no oblidar que això va passar és treure a la llum aquests llocs de tortura que han quedat sepultats amb el temps, o deixar que la naturalesa els oculti i haver de fer un exercici constant d’anar a buscar-los i a reflexionar sobre ells.

Waldstück va ser part de la selecció oficial d’aquesta edició del ForadCamp, a més d’haver guanyat el Achtung Berlin New Berlin Film Award com a Millor Curtmetratge documental i haver participat en festivals com DOK Leipzig i el Minsk International Film Festival, entre d’altres.

La Ramada, un paisatge en destrucció

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez 

 

La Ramada és un dels ports més importants de Perú. És recordat per molts com un paisatge ple de fauna i flora. No obstant això, des que les platges de nord d’aquest país van començar a desaparèixer a causa de l’erosió costanera, el canvi climàtic i el creixement urbà, aquest port va deixar de ser com moltes persones ho recorden. La Ramada, dirigida per Fernando Torres Salvador, és un documental de personatge sobre la desaparició d’aquest paisatge, que neix d’una motivació personal i alhora d’una preocupació sociopolítica del director.

Jaime Estrada, el protagonista de la pel·lícula, és l’últim pescador artesanal i guardià del port. Avui dia segueix utilitzant tècniques tradicionals de pesca de fa dos mil anys i dedica els seus dies a protegir el que encara queda de la platja. A través de la història de vida d’aquest pescador, el director parla de l’impacte que té la destrucció de les platges a la pesca, l’economia de país i la qualitat de vida dels habitants d’aquestes costes.

La desaparició de platges a Perú és un tema preocupant. N’hi ha moltes que ja no existeixen i d’altres que estan a punt de desaparèixer i l’Estat ignora completament aquesta realitat. Fernando Torres Salvador tracta aquest tema a partir d’un enfocament emotiu i poètic, en el qual el pescador i la natura són els protagonistes i narradors de la història. La pel·lícula alterna moments d’observació amb posades en escena del personatge parlant a càmera. El seu discurs és un testimoni que, en un to poètic, reivindica la cura i la preservació d’aquestes zones. Una cosa particular d’aquest curtmetratge és que mentre que la càmera es concentra en donar-li protagonisme al personatge, el so fa de la poca natura que queda, la protagonista de la història, posant-la en diverses escenes en primer pla sonor.

Abans d’arribar al ForadCamp, aquesta pel·lícula ha tingut un recorregut per 26 festivals i ha estat premiada en Cinéma sous els étoiles, el Festival Internacional de Cinema d’Amèrica i el Kolkata Shorts International Film Festival, entre d’altres.

Curts seleccionats per al ForadCamp 2021

Ja sabem la llista dels 12 curtmetratges seleccionats per a la Secció Oficial de ForadCamp 2021. Hi haurà curts d’Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Iran, Noruega i Perú. Aquestes són les 12 pel·lícules seleccionades:

  • 400 paires de bottes, Hélène Baillot & Raphaël Botiveau (França, 2020, 18’)

  • Fugledrengen (Bird boy), Simon Lereng Wilmont (Dinamarca, 2019, 22’)

  • La ramada, Fernando Torres Salvador (Perú, 2020, 15’)

  • Les antilopes, Maxime Martinot (França, 2020, 8’)

  • Mars, Oman, Vanessa del Campo (Bèlgica, Espanya, 2019, 20’)

  • Midnight kids, Maxence Vassilyevitch (França, 2019, 23’)

  • Murmurations, Xavi Bou (Espanya, 2019, 2’)

  • Polyfonatura, Jon Vatne (Noruega, 2019, 20’)

  • Riafn, Hannes Lang (Alemanya, 2019, 29’)

  • Shadegan, Ako Salemi (Iran, 2020, 15’)

  • Ulisses, Joan Bover Raurell (Espanya, 2020, 20’)

  • Waldstück (A piece of forest), Hannes Schilling (Alemanya, 2019, 25’)

La projecció dels curtmetratges seleccionats tindrà lloc a la localitat de Figaró-Montmany, els dies 25 i 26 de setembre de 2021. Trobaràs el programa complet d’festival a la nostra web en les pròximes setmanes.

Més de 100 treballs rebuts per a la Secció Oficial

 

Volem compartir amb vosaltres l’alegria d’haver superat els 100 treballs rebuts per a participar en la Secció Oficial de ForadCamp 2021 – X Mostra de Cinema amb la Natura.

Recordem que es poden inscriure curtmetratges de no ficció, de fins a 30 minuts, en els quals la natura tingui un lloc preferent. Podeu descarregar les bases des d’aquest enllaç. 

La convocatòria de treballs romandrà oberta fins al 23 de maig. Podeu presentar els curtmetratges a través de la plataforma digital Festhome, o bé omplint el formulari d’inscripció en el nostre web.

Presenteu el vostre curt!

ForadCamp resisteix

Diumenge 27 de setembre vam tancar el ForadCamp 2020, IX Mostra de Cinema amb la Natura, amb molt bones dades d’assistència malgrat l’aforament limitat per la covid 19, i una gran recepció del públic de les pel·lícules projectades.

El dissabte, Honeyland va omplir la sala i va endinsar els assistents en la història de l’Hatidze, una dona que cria abelles a les muntanyes de Macedònia. El ressò dels espectadors a les xarxes socials ha estat molt positiu:

“Honeyland ens ha deixat colpits per la seva bellesa: L’austeritat i el respecte pels cicles naturals són indefugibles” (Andreu Salvat)

“Impressionant sessió amb el documental HONEYLAND aquesta vesprada! El recomano a tothom, és una obra mestra. Mil gràcies per oferir una programació tan excel·lent!! (Masia de Vallforners)

Diumenge al matí vam fer una passejada per la Vallcàrquera de la mà d’Israel d’Aprèn, qui ens va explicar la història d’arbres singulars i algunes llegendes, com la de Dafne i Apolo. Hem après a identificar un lledoner, un vern, un pollancre i una noguera, i nens i nenes van pujar al més que bicentenari Castanyer del Ciment. A l’excursió van venir famílies amb infants petits, i han fet la promesa de tornar a participar l’any vinent!

Les pel·lícules de diumenge a la tarda van ser molt ben rebudes pel públic assistent. La fantàstica història de La tortuga roja va agradar a grans i petits. I tothom va empatizar amb la lluita de l’Inga enfrontant-se a la poderosa cooperativa local del seu poblet islandès a Or blanc. Vam comptar amb la presència de la cònsol honorària d’Islàndia a Barcelona, l’Astrid Helgadóttir, que ens va explicar com funciona el món cooperatiu a Islàndia.

Volem donar les gràcies a tots els que van venir a veure cinema en un any tan estrany com aquest. Així mateix, agraïm la col·laboració i suport a l’Ajuntament de Figaró-Montmany, la Diputació de Barcelona, la masia Can Plans, Casa Tia Júlia, Docs Barcelona, Karma Films, Vermuts Miró i als Cineastes de Granollers.

Esperem retrobar-nos l’any vinent a la Xª edició de Foradcamp, la Mostra de Cinema amb la Natura de Figaró-Montmany. Fins l’any que ve!

Mesures de seguretat al ForadCamp 2020

Aquesta IXª edició de la mostra és molt atípica, ens troba en mig de la pandèmia de la covid-19, i en som conscients de la nostra responsabilitat com a Mostra de cinema.

És per això totes les projeccions i activitats a l’aire lliure han estat dissenyades seguint les mesures preventives establertes per la normativa vigent: higiene, ús obligatori de mascaretadistància de seguretat, adaptació d’aforament, i amb inscripció prèvia, per a què aquest esdeveniment cultural sigui compatible amb la prevenció de la covid-19.

 

Volem aconseguir que totes les persones que vingueu a la mostra us sentiu com a casa. Entre tot@s ho farem possible. Gràcies!

 

 

Palmarès ForadCamp 2019

  • “Lotus”, de Mohammadreza Vatandoust, s’endú el Premi del Jurat al Millor Documental, i també la Menció Associació Cultural de Granollers.
  • Menció Especial del Jurat a “Floureja” de Pablo Heuson.
  • “All inclusive”, de Corina Schwingruber, s’emporta el Premi del Públic.
  • Premi Festhome de Distribució atorgat per INDOC a “Los rugidos que alejan la tormenta”, de Santiago Reale.
  • “Peix al forn”, de Guillem Miró, s’endú el Premi del Jurat Infantil.

 

Enguany la Mostra ha tingut una Secció Oficial de gran nivell composta per 17 curtmetratges de no ficció, provinents d’11 països. Diumenge a la nit va concloure el segon dia de projeccions amb l’entrega de premis al Nou Casino del Figaró-Montmany.

Ricardo Íscar, Núria Campabadal i Maria Alcázar van atorgar el Premi del Jurat al Millor Documental, dotat amb 300 €, al curt “Lotus”, de Mohammadreza Vatandoust. El Jurat l’ha guardonat “pel retrat personal i paisatgístic i la dimensió humana i política del relat”.

Tràiler de Lotuss, de Mohammadreza Vatandoust.

Així mateix, el Jurat va atorgar una Menció especial a “Floureja”, de Pablo Heuson, “per la seva aproximació formal i estilista d’altíssima qualitat”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fotograma de “Floureja”, de Pablo Heuson.

El Premi Festhome de Distribució, consistent en bonus per a la distribució internacional del curt, l’ha atorgat INDOC a “Los rugidos que alejan la tormenta”, de Santiago Reale, “per retratar amb sinceritat i senzillesa la vida d’un noi que ha decidit viure amb la natura i va trobar-hi el seu lloc al món, i com un alegat a favor de la llibertat absoluta dels éssers humans de conduir les seves vides”.

Trailer “Los rugidos que alejan la tormenta”, de Santiago Reale.

La Menció Associació Cultural de Granollers, ha estat per “Lotus”, de Mohammadreza Vatandoust, “per l’exel·lent tractament cinematogràfic, per la claredat del missatge i per l’emotivitat de les seves imatges.”

El Premi del Públic ha estat per a la pel·lícula “All inclusive”, de Corina Schwingruber Ilić.

Trailer “All inclusive”, de Corina Schwingruber.

A la nova secció ForadCamp Kids, el Jurat Infantil format per cinc alumes de l’Escola Montmany ha seleccionat “Peix al forn”, de Guillem Miró, per al Premi ForadCamp Kids, patrocinat per Festhome. El jurat l’ha destacat “perquè ens ensenya que si no cuidem la naturalesa, acabarem amb els peixos del mar i haurem de menjar plàstic”.

Trailer “Peix al forn”, de Guillem Miró.

Al ForadCamp Lounge, els assistents al ForadCamp 2019 han pogut conversar directament amb els directors Noemi Sjöberg (“Shadows”) i Guillem Miró (Peix al forn).

Dins del ForadCamp Off, hem projectat la pel·lícula Hamada, d’Eloy Domínguez Serén que ha commogut al públic present.

 

Tràiler d’Hamada, d’Eloy Domínguez Serén.

A més del Vermut Cinèfil patrocinat per Miró, les actvitats paral·leles s’han completat amb l’excursió “Vallcàrquera, paisatge de fades, elfs i nàiades” pel Parc Natural del Montseny, guiada per Aprèn Serveis Ambientals, que ens ha permès descobrir secrets, històries i llegendes amagades a la natura.

Excursió guiada pel Parc Natural del Montseny.

La Mostra de Cinema amb la Natura ForadCamp està organitzada per l’Ajuntament del Figaró-Montmany i coordinada per l’Associació Indoc.

Gràcies pel vostre suport. Us esperem l’any vinent!

Curts seleccionats per al ForadCamp 2019

Ja coneixem la llista dels 17 curtmetratges seleccionats per a la Secció Oficial de ForadCamp 2019. Aquest any hi haurà cinc pel·lícules espanyoles, (dues de les quals, produïdes a Catalunya), i treballs provinents d’Alemanya, Argentina, Bèlgica, Corea del Sud, França, Iran, Països Baixos, República Txeca, Romania, Suïssa, i també una coproducció Suïssa-Espanya.

Aquestes són les 17 pel·lícules seleccionades:

    • All inclusive, de Corina Schwingruber Ilić (Suïssa, 2018, 10’)
    • Becoming, de Jan van Ijken (Països Baixos, 2018, 6’)
    • Dead Sea dying, de Katharina Rabl & Rebecca Zehr (Alemanya, 2019, 29’)
    • Estereotipia, de Inés Espinosa (Espanya, 2019, 15’)
    • Floureja, de Pablo Heuson (Bèlgica, 2017, 12’)
    • Ionas dreams of rain, de Dragoș Hanciu (Romania, 2017, 28’)
    • Laatash, de Elena Molina (Espanya, 2019, 14’)
    • Lionel, de Juan Renau (Argentina, 2018, 14’)
    • Los que desean, de Elena López Riera (Suïssa, Espanya, 2018, 24’)
    • Los rugidos que alejan la tormenta, de Santiago Reale (Argentina, 2019, 15’)
    • Lotus, de Mohammadreza Vatandoust (Iran, 2018, 14’)
    • Plágan, de Koldo Almandoz (Espanya, 2017, 10’)
    • 염(殮) Requiem, de Yimyun (Corea del Sud, 2019, 12’)
    • Shadows, de Noemi Sjöberg (Espanya, 2018, 3’)
    • Sisyphe, de Driss Aroussi (França, 2018, 12’)
    • Sub terrae, de Nayra Sanz Fuentes (Espanya, 2017, 7’)
    • Vlnění (Waves), de Vojtěch Domlátil (República Txeca, 2017, 3’)

 

L’exhibició dels curtmetratges seleccionats tindrà lloc al municipi del Figaró-Montmany, el cap de setmana del 19 i 20 d’octubre de 2019. La programació de la Mostra estarà disponible a finals de setembre en el nostre web.

ForadCamp 2019: obertes les inscripcions

Logo FDC general

Ja estan obertes les inscripcions per al ForadCamp 2019VIII Mostra de Cinema amb la Natura.

S’hi podran inscriure curtmetratges de no ficció, de fins a 30 minuts, en els quals la natura tingui un lloc preferent. Pots descarregar les bases des d’aquest enllaç.

La convocatòria de treballs romandrà oberta fins al 16 de juny. Els curtmetratges podran de ser presentats mitjançant la plataforma digital Festhome, o bé omplint el formulari d’inscripció en el nostre web.

L’exhibició dels curtmetratges seleccionats tindrà lloc al municipi de Figaró-Montmany, el 19 i 20 d’octubre de 2019.

Presenta el teu curtmetratge!