natura

ForadCamp 2026 anuncia la XV Mostra de Cinema amb la Natura

24 i 25 d’octubre a Figaró-Montmany: cinema, natura i noves mirades

El ForadCamp 2026, la XV Mostra de Cinema amb la Natura, ja té dates per a una nova edició, que tindrà lloc els dies 24 i 25 d’octubre a Figaró-Montmany, en un entorn natural privilegiat als peus del Parc Natural del Montseny. Un any més, la mostra proposa un cap de setmana per descobrir un cinema independent i sensible que observa la relació entre les persones, els territoris i els paisatges que habitem.

En aquesta XV edició, el ForadCamp presenta tres llargmetratges de ficció i documental que arriben de diferents geografies i que comparteixen una mirada atenta sobre els vincles, la memòria, el canvi i la transformació dels paisatges.

La mostra s’obrirà amb Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, un viatge en bicicleta pel curs del Danubi que acompanya dos germans adolescents en un estiu de canvis. Estrenada mundialment a la secció Orizzonti del Festival de Venècia, la pel·lícula explora el pas de la infància a l’adolescència i la transformació dels vincles familiars a través d’una mirada sensible i atmosfèrica.

La segona proposta serà Hijra, de Shahad Ameen, estrenada mundialment també al Festival de Venècia. En ple pelegrinatge cap a la Meca, una àvia i la seva neta emprenen un viatge per l’Aràbia Saudita després de la desaparició de la jove. Un relat íntim i espiritual sobre la identitat, la memòria i els vincles entre generacions, amb els immensos paisatges del desert com a escenari.

El programa es tancarà amb Historias del buen valle, de José Luis Guerín, un retrat del barri de Vallbona, als afores de Barcelona, un territori aïllat entre rius, vies de tren i autopistes on conviuen diferents generacions i comunitats. Una mirada al paisatge urbà i a la memòria d’un lloc en transformació, on les històries veïnals esdevenen també una forma de memòria col·lectiva.

El ForadCamp Kids oferirà enguany Robot salvatge, de Chris Sanders, una aventura d’animació recomanada a partir de 7 anys. La història de la Roz, una robot que naufraga en una illa deshabitada i ha d’aprendre a conviure amb els animals, combina emoció i bellesa visual en un relat sobre la família, l’amistat, la capacitat d’adaptació i la relació entre tecnologia i natura. La pel·lícula va ser guanyadora del Globus d’Or a la millor pel·lícula d’animació i nominada a tres Oscars.

I, com cada any, el cinema sortirà de la sala per trobar-se amb el paisatge. El diumenge al matí, Aprèn Serveis Ambientals conduirà l’excursió guiada pel Montseny “El paisatge, un fotograma de la pel·lícula ‘Natura’”, un recorregut des del sot del Bac fins als sots Feréstecs per descobrir com el paisatge canvia al llarg del temps, tant per l’acció dels agents naturals com per l’activitat humana.

El ForadCamp és una mostra de cinema organitzada per l’Ajuntament de Figaró-Montmany i coordinada per l’Associació de Documentalistes Independents INDOC. Durant quinze edicions, el festival ha reivindicat un cinema independent, personal i sensible, i ha construït un espai de trobada entre la creació c

Palmarès ForadCamp 2022

Can Gardell

«Can Gardell», de Sílvia Subirós i Florencia Aliberti.

El palmarès del XI ForadCamp és el següent:

El jurat d’aquesta edició, format per Cloe Masotta, Rubén Margalló i Federico Delpero, ha atorgat el premi al Millor Curtmetratge (guardonat amb el trofeu ForadCamp i 300 € en metàl·lic), per a «Can Gardell», de Sílvia Subirós i Florencia Aliberti, “per la projecció d’una mirada crítica, i no exempta d’ironia, a un món rural plantejat com a fetitxe neoliberal.” Aquest jurat també ha otorgat una menció especial a «El día que volaron la montaña», d’Alba Bresolí Aliberch, “per mostrar la capacitat del cinema per preservar els vestigis d’una realitat en extinció.»

El Premi de Distribució, patrocinat per Festhome i atorgat per l’Associació INDOC, ha estat per a «Some Kind of intimacy» de Toby Bull, «per ser un retrat honest, en el qual el director, amb pinzellades mínimes, retrata la relació entre els éssers humans i la natura, entre la vida i la mort”.

La Menció Especial que atorga l’Associació Cultural de Granollers, ha estat ‘ex aequo’ a les pel·lícules: «Memoria», de Nerea Barros i «El día que volaron la montaña», d’Alba Bresolí Aliberch. La menció ha volgut reconèixer el treball i bon ús en la narració, la fotografia i el muntatge.

I, finalment, el Premi del Públic ha anat a «El día que volaron la montaña», d’Alba Bresolí Aliberch.

Donem les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta edició. Us hi esperem l’any vinent!

Premiades i equip de ForadCamp 2022

Reserve: l’absència del llop als boscos d’Àlaba

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Reserve és un documental sobre l’impacte de la desaparició del llop als boscos d’Àlaba, on la coexistència amb els éssers humans fa un ecosistema amb un equilibri fràgil. El director, Gerard Ortín, construeix el personatge del llop a partir de la seva absència; ho veiem a les ruïnes de paranys per a llops, a l’orina del depredador importada dels Estats Units, en un muladar per alimentar aus carronyeres, a l’entrenament de caçadors arquers que practiquen disparant a rèpliques d’animals i a la veu en off d’un personatge que crida a esbrinar sobre paranys.

Aquest curt forma part d‟una instal·lació feta d’elements arquitectònics, plàstics, sonors i visuals, l’estructura dels quals està basada en diferents casos d‟estudi sobre el descens de la població de llops en aquests boscos. Reserve es presenta a l’exhibició al llarg d’una sèrie de peces basades en diferents temporalitats, que comprometen sensorialment les espectadores i espectadors. D’aquesta manera, el director mostra algunes de les conseqüències de l’absència del llop, així com diverses intervencions humanes que s’han implementat en un intent de neutralitzar-la.

Aquest curtmetratge va ser produït per les productores basques Tractora Coop i Pirenaika i ha participat en festivals com Punto de Vista, Curtocircuito, L’Alternativa i Cinema du Réel. Aquest cap de setmana el podran veure en aquesta edició del ForadCamp. Ja no en queda res. No us el perdeu!

Yungay 7020: la història d’una ciutat sepultada el 1970 que es nega a ser oblidada

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Yungay 7020 és un documental que explica la història de quan el 1970 una terratrèmol – allau va sepultar la ciutat peruana de Yungay. Els supervivents la van reconstruir, a un quilòmetre del desastre. El Huascaran, la muntanya sagrada que s’erigeix a la vall, els parla, en alguns casos a través de somnis, i tot aquell que recorda, sap que hauria d’escoltar. És un curtmetratge que retrata la lluita d’una comunitat que busca reconstruir-se després d’un desastre natural, però les discriminacions històriques, la fragilitat humana i l’obstinació davant la natura, els ho impedeix.

Està fet a partir d’imatges presents del poble i del territori i de veus en off provinents de la ràdio, amb subtítols en castellà, anglès i basc, i veus en quítxua i castellà. A cada pla, la ciutat sepultada i la ciutat que intenta sobreviure s’entremesclen. Tot i que els supervivents que queden avui a Yungay van seguir amb les seves vides, d’alguna manera van quedar suspesos al 1970 i, quan intenten buscar ajudes del govern, moltes vegades els responen que no els poden ajudar perquè Yungay ja no existeix.

Aquesta pel·lícula, codirigida per Raquel Calvo Larralde i Elena Molina Merino, és una coproducció peruanoespanyola, realitzada amb el suport de l’associació Viator Yachatsikuqkuna Ayllukashqa, la mediació de les ongds Garapen Bidean i Serso San Viator i la convocatòria de Creació Artística i Drets Humans de l’Àrea de Cooperació de l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i el Centre Cultural Montehermoso. Ha participat a festivals com el FIPADOC, el Big Sky Documentary Film Festival, Zinebi i ara arriba a aquesta edició del ForadCamp.

Cos i terra, llegat i Memòria, primera peça com a directora de l’actriu Nerea Barros

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Memòria és un curtmetratge poètic, entre la ficció i el documental, dirigit per Nerea Barros, sobre com la desaparició del Mar Aral va anticipar des de fa dècades les conseqüències del canvi climàtic. Parla d’un avi que va ser un antic pescador, que entén que hi ha d’haver un equilibri entre la natura i la manera com la fem servir per a la nostra supervivència, i una néta que vol entendre’l. Cos, terra, llegat i memòria, són conceptes que s’uneixen en aquest curtmetratge per fer una crítica a la manera com líders polítics acaben amb el medi ambient i, en conseqüència, amb la vida de moltes persones, a qualsevol preu.

Antics pescadors, que ara són persones grans, van viure un dels primers desastres naturals més importants del món. El Mar Aral era el regulador climàtic d’una zona que queda entre Europa i Àsia. Als anys 60 es va decidir que es realitzarien unes grans plantacions de cotó i arròs en un desert. Per aconseguir-ho van haver de derivar els dos afluents que vénen des de Sibèria. En conseqüència, el mar va començar a retirar-se metre a metre, sense que les comunitats que vivien al seu voltant poguessin entendre què estava passant. Alhora, tot el terreny s’anava omplint de pesticides i sal perquè no hi havia aigua. Avui dia és un lloc molt hostil, on mai no plou i res no creix. És un desert de 68.000 quilòmetres quadrats on l’Estat els va deixar un petit llac amb peixos i amb això s’alimenten. Memòria ens explica aquesta problemàtica a través d’una faula sobre un peix daurat que concedeix desitjos, que explica l’avi a la seva néta, enmig de plans fixos de la terra deserta, que semblen quadres.

Aquest curtmetratge és la primera obra audiovisual com a directora de Nerea Barros, la prestigiosa actriu espanyola, guardonada amb el Premi Goya, entre d’altres. Amb Memòria, va guanyar el premi a Millor Fotografia a l’Aguilar Film Festival i el premi MUFF Merging al Mieres Under 60′ Film Festival. Ara ha arribat a competir en aquesta edició del ForadCamp, que està cada cop més a prop. No us el perdeu aquest cap de setmana!

Peix volador: del mite a la no ficció poètica

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

 

Pez volador és l’últim curtmetratge d’una sèrie de Nayra Sanz Fuentes, titulada Distopies assolides. El peix volador és un símbol de cerca, llibertat, superació i esperança, que ha format part de diferents cultures des de fa segles, com un tòtem especial. Neda. Vola. Va a les profunditats i travessa l’aire. En aquest curt, des d’un acostament més poètic que narratiu, la directora ens fa veure el mar i les platges des dels seus ulls. Pez volador és un viatge d’aquest animal mític per un món industrialitzat, capitalista, neoliberal, caracteritzat pel consum excessiu, però a més, un món en crisi: milers d’espècies estan en extinció i gran part del mar és ple de plàstics i de residus que es descomponen en més anys dels que viuran els éssers que els produeixen.

Aquest és l’escenari davant del qual aquest peix s’enfronta i amb el qual ens confronta el treball de Nayra Sanz. Segons ella, el seu propòsit era retratar, a través de la mirada d’aquest animal, un lloc deslocalitzat però reconeixible, vinculable a diferents cultures, que reflectís un patró de conducta homogeni, repetitiu i globalitzat de l’ésser humà, amb conseqüències pràcticament irreparables. D’aquesta manera, la directora aconsegueix qüestionar en el curt la forma en què avui dia ens relacionem amb la naturalesa que ens envolta.

Aquest curtmetratge ha participat en diferents festivals com el CinemAmbiente a Itàlia, l’IceDocs, el Festival de Màlaga, el Documenta Madrid i el Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canària, entre d’altres. Ara tenim l’oportunitat d’exhibir-lo en aquesta edició del ForadCamp 2022. No us el perdeu!

Tatuado nos ollos levamos o pouso: cultius del mar i de la terra

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

En aquest curtmetratge, Diana Toucedo retrata el mar i la terra com a dos espais per cultivar fruits necessaris per a la subsistència humana. Des de fa mil·lennis, pagesos, pageses i mariners han dedicat la seva vida als cultius per sobreviure. Avui dia, aquesta dedicació està més enllà de les garanties econòmiques i físiques d’aquesta tasca, a més que passa enmig d’un planeta ferit, ple de problemàtiques ambientals que afecten la vida, el treball i l’entorn. Donades aquestes condicions, els qui treballen a la terra i el mar tenen la possibilitat de repensar la manera com habitem el planeta en què vivim.

A Tatuado nos ollos levamos o pouso, les mariscadores d’un petit poble al sud de Galícia aprofiten la marea de cada dia per sementar, cavar i cuidar el llindar entre l’aigua del mar i la sorra. Aquí, aquest llindar representa un espai que no només els permet cultivar aquestes dones, sinó que també és un lloc de trobada. D’aquesta manera, entre aquestes dones es teixeix una xarxa d’afectes enmig de la qual construeixen una consciència col·lectiva i un entramat de suport, per mitjà del qual busquen transformar el món on habiten.

Aquest curtmetratge va tenir la seva premiere mundial a Visions du reél i la nacional al D’A de Barcelona. També va ser seleccionat al Play-Doc-Tui i premiat com a millor curtmetratge de no ficció al Festival de Cans. No us el podeu perdre aquest any, en aquesta edició del ForadCamp.

Shepherds: una reflexió sobre el valor que donem als recursos dels que vivim

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Shepherds és un curtmetratge protagonitzat per lladres de bestiar a Lesotho, un país al mig del sud d’Àfrica. En aquesta regió, les vaques carreguen una sèrie de significats i connotacions profundes, a més d’un valor material important. Des de la presó, aquests homes parlen de la importància d’aquests animals, alhora que ens expliquen les seves vides i la raó per la qual són a la presó. Per cada vaca robada, han de complir un any de condemna.

Un dels presos sortirà en nou anys. Diu que el més difícil d’estar a la presó és el temor a la incertesa i que res del que hi faci serà en pro del seu futur. Un altre ens parla de les vaques com a animals sagrats, que ofereixen tot el que es necessita per viure i s’hi refereix amb molt d’agraïment. La posada en càmera d’aquestes reflexions consisteix en primers plans o plans mitjos dels personatges, parlant directament a la càmera, des d’algun espai de la presó i, en alguns casos, fent alguna altra activitat mentre parlen. Entre les converses, veiem imatges de la quotidianitat d’aquests homes a la presó.

Teboho Edkins és un director dels Estats Units que va créixer al Sud d’Àfrica, el treball del qual s’ha centrat sempre en les tensions que hi ha entre el món contemporani globalitzat i les experiències de comunitats africanes marginalitzades. Amb Shepherds ha participat en festivals com l’Oberhausen International Short Film Festival, el Clermont-Ferrand, el Festival Internacional de Curtmetratges de Belo Horizonte i el Kurzfilmfestival Köln. Ara podreu veure el seu últim curtmetratge en aquesta edició del ForadCamp.

Naya: com percebem la naturalesa a Europa al segle XXI?

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Un antic proverbi alemany de caçadors diu que un bosc té mil ulls. En aquest documental aquests ulls no són els dels animals salvatges, sinó els de les càmeres de vigilància, que no només supervisen el món dels éssers humans, sinó que ara també són presents a la natura. En aquest curtmetratge, la lloba Naya viatja des d’Alemanya fins a Bèlgica, mentre és monitorada per un GPS. És el primer exemplar d’aquesta espècie a trepitjar Bèlgica en l’últim segle. Totes les imatges que veiem són found footage de càmeres de vigilància i algunes fan ús d’Intel·ligència Artificial per detectar i identificar quins animals són els que veiem.

Del no-res, Naya desapareix de la vista de les càmeres. La història està explicada en claus de suspens, amb petites dosis d’humor. Diuen que la raó de la desaparició de Naya és que es trobarà amb August, un llop mascle, amb el qual tindrà uns quants cadells. Estèticament aquesta pel·lícula funciona com una mena de collage que qüestiona les relacions entre els éssers humans, la tecnologia i la naturalesa. Com la percebem i la tractem a l’Europa occidental del segle XXI? Ens n’hem oblidat?

El jove director Sebastián Mulder té una fascinació per aquest tema i el tracta d’una manera poètica i experimental als seus treballs, deixant-nos preguntes sobre el futur del nostre planeta. Aquest curt és una coproducció entre l’Evangelische Omroep (EO), el Netherlands Film Fund i el CoBO Fund. Va ser premiat com a Millor Curtmetratge a l’Aegean Film Festival i seleccionat al Hot Docs, Sarajevo Film Festival i el Seminci, entre altres festivals. Ara tindrem la sort de presentar-lo en aquesta edició del ForadCamp.

Planktonium: quins universos desconeguts són invisibles als nostres ulls?

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Planktonium és un homenatge a éssers microscòpics que habiten un univers secret, invisible a la vista humana, que a més a més produeixen la meitat de tot l’oxigen del planeta i són la base de la cadena alimentària de la vida aquàtica. És un curtmetratge centrat en la immersió al món ocult del plàncton.

A la pel·lícula veiem diferents tipus d’aquests microorganismes. El fitoplàncton fa fotosíntesi a l’oceà, així com les plantes i els arbres ho fan a la terra, i amb això proporciona al planeta la meitat de l’oxigen que necessitem per viure. El zooplàncton és l’inici de la cadena alimentària marina. En general, el plàncton compleix un paper primordial al cicle del carboni, però està sent fortament amenaçat pel canvi climàtic, l’escalfament global i la contaminació del mar. A Planktonium veiem la grandesa d’aquest microunivers del qual depenem completament, encara que sigui invisible davant dels nostres ulls.

El director Jan van IJken va filmar aquests organismes a través de microscopis, aconseguint revelar la seva bellesa en un gran nivell de detall. Mentre veiem plans macro del plàncton, escoltem una composició sonora dissenyada per una reconeguda artista noruega anomenada Jana Winderen, que va registrar sons de criatures i ambients als quals l’accés és difícil o en rangs de freqüència inaudibles per a l’oïda humana, com a les profunditats del mar o dins del gel.

Aquest curt ha estat exhibit a múltiples festivals de cinema per tot el món, així com a museus, i a més forma part de programes de ciència. Ara arriba al ForadCamp per fer-nos pensar en tot el que destruïm sense adonar-nos-en.