Retrat de Shadegan, un estany en perill

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez 

 

Shadegan és un estany que queda a Khuzestan, Iran. Tant aquest cos d’aigua com els aiguamolls que l’envolten, s’alimenten del riu Karun i estan connectats amb el Golf Pèrsic. Aquest curtmetratge ens submergeix en la quotidianitat d’un nen pescador de 12 anys d’edat, que veu l’estany com una segona llar i com el suport principal de la seva família. Sense necessitat de diàlegs i, en gran part, a través de plans seqüència del pescador en la seva bassa i de recorreguts per l’aigua sobre la qual suren aus i peixos morts, la pel·lícula ens fa entendre que el futur de l’estany està en risc i, per tant, també el del protagonista, la seva família i el de totes les famílies que depenen d’aquest.

Durant els 15 minuts que dura el curtmetratge, la càmera mai surt de l’estany i segueix durant tot el temps el trajecte del pescador. És una càmera gairebé sempre a l’espatlla que sol bressolar-se amb el moviment de l’aigua. El muntatge va el ritme de l’aigua i del moviment de la bassa, emprant pocs talls. Els plans són llargs i estan muntats de manera que cada escena està composta, la majoria de les vegades, per un de sol. Això genera la sensació que estem vivint la quotidianitat a l’estany gairebé en temps real.

D’altra banda, el curtmetratge està estructurat narrativament de manera que tot comença des que surt el sol i acaba quan s’hi pon. En el primer pla entrem a l’estany amb el nen i en l’últim ens n’anem. D’aquesta manera la càmera, l’estructura i el muntatge, ens situen en el punt de vista de el personatge principal. El so, per la seva banda, ajuda a construir tota l’atmosfera de la natura al voltant de l’estany, però també ens deixa sentir sons fora de quadre, com trets, que funcionen com indicis que aquest lloc està en perill.

Shadegan és un documental d’observació en el qual, a través d’aquestes característiques de la càmera, el muntatge i el so, es retrata el punt de vista del personatge principal d’una manera propera i íntima que ens submergeix en la realitat d’un cos d’aigua que, a causa d’activitats humanes irresponsables o inconscients, probablement relacionades amb processos industrials, pot arribar a deixar d’existir. Va ser dirigit, produït i fotografiat per Ako Salemi i va guanyar el premi Kids & Docs Award de l’IDFA 2020. També ha participat en festivals com Visions du réel, Doc NYC i el New Orleans Film Festival. No us el podeu perdre en aquesta edició de Foradcamp.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *