Daniela Reyes Gutiérrez

Reserve: l’absència del llop als boscos d’Àlaba

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Reserve és un documental sobre l’impacte de la desaparició del llop als boscos d’Àlaba, on la coexistència amb els éssers humans fa un ecosistema amb un equilibri fràgil. El director, Gerard Ortín, construeix el personatge del llop a partir de la seva absència; ho veiem a les ruïnes de paranys per a llops, a l’orina del depredador importada dels Estats Units, en un muladar per alimentar aus carronyeres, a l’entrenament de caçadors arquers que practiquen disparant a rèpliques d’animals i a la veu en off d’un personatge que crida a esbrinar sobre paranys.

Aquest curt forma part d‟una instal·lació feta d’elements arquitectònics, plàstics, sonors i visuals, l’estructura dels quals està basada en diferents casos d‟estudi sobre el descens de la població de llops en aquests boscos. Reserve es presenta a l’exhibició al llarg d’una sèrie de peces basades en diferents temporalitats, que comprometen sensorialment les espectadores i espectadors. D’aquesta manera, el director mostra algunes de les conseqüències de l’absència del llop, així com diverses intervencions humanes que s’han implementat en un intent de neutralitzar-la.

Aquest curtmetratge va ser produït per les productores basques Tractora Coop i Pirenaika i ha participat en festivals com Punto de Vista, Curtocircuito, L’Alternativa i Cinema du Réel. Aquest cap de setmana el podran veure en aquesta edició del ForadCamp. Ja no en queda res. No us el perdeu!

Yungay 7020: la història d’una ciutat sepultada el 1970 que es nega a ser oblidada

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Yungay 7020 és un documental que explica la història de quan el 1970 una terratrèmol – allau va sepultar la ciutat peruana de Yungay. Els supervivents la van reconstruir, a un quilòmetre del desastre. El Huascaran, la muntanya sagrada que s’erigeix a la vall, els parla, en alguns casos a través de somnis, i tot aquell que recorda, sap que hauria d’escoltar. És un curtmetratge que retrata la lluita d’una comunitat que busca reconstruir-se després d’un desastre natural, però les discriminacions històriques, la fragilitat humana i l’obstinació davant la natura, els ho impedeix.

Està fet a partir d’imatges presents del poble i del territori i de veus en off provinents de la ràdio, amb subtítols en castellà, anglès i basc, i veus en quítxua i castellà. A cada pla, la ciutat sepultada i la ciutat que intenta sobreviure s’entremesclen. Tot i que els supervivents que queden avui a Yungay van seguir amb les seves vides, d’alguna manera van quedar suspesos al 1970 i, quan intenten buscar ajudes del govern, moltes vegades els responen que no els poden ajudar perquè Yungay ja no existeix.

Aquesta pel·lícula, codirigida per Raquel Calvo Larralde i Elena Molina Merino, és una coproducció peruanoespanyola, realitzada amb el suport de l’associació Viator Yachatsikuqkuna Ayllukashqa, la mediació de les ongds Garapen Bidean i Serso San Viator i la convocatòria de Creació Artística i Drets Humans de l’Àrea de Cooperació de l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i el Centre Cultural Montehermoso. Ha participat a festivals com el FIPADOC, el Big Sky Documentary Film Festival, Zinebi i ara arriba a aquesta edició del ForadCamp.

Cos i terra, llegat i Memòria, primera peça com a directora de l’actriu Nerea Barros

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Memòria és un curtmetratge poètic, entre la ficció i el documental, dirigit per Nerea Barros, sobre com la desaparició del Mar Aral va anticipar des de fa dècades les conseqüències del canvi climàtic. Parla d’un avi que va ser un antic pescador, que entén que hi ha d’haver un equilibri entre la natura i la manera com la fem servir per a la nostra supervivència, i una néta que vol entendre’l. Cos, terra, llegat i memòria, són conceptes que s’uneixen en aquest curtmetratge per fer una crítica a la manera com líders polítics acaben amb el medi ambient i, en conseqüència, amb la vida de moltes persones, a qualsevol preu.

Antics pescadors, que ara són persones grans, van viure un dels primers desastres naturals més importants del món. El Mar Aral era el regulador climàtic d’una zona que queda entre Europa i Àsia. Als anys 60 es va decidir que es realitzarien unes grans plantacions de cotó i arròs en un desert. Per aconseguir-ho van haver de derivar els dos afluents que vénen des de Sibèria. En conseqüència, el mar va començar a retirar-se metre a metre, sense que les comunitats que vivien al seu voltant poguessin entendre què estava passant. Alhora, tot el terreny s’anava omplint de pesticides i sal perquè no hi havia aigua. Avui dia és un lloc molt hostil, on mai no plou i res no creix. És un desert de 68.000 quilòmetres quadrats on l’Estat els va deixar un petit llac amb peixos i amb això s’alimenten. Memòria ens explica aquesta problemàtica a través d’una faula sobre un peix daurat que concedeix desitjos, que explica l’avi a la seva néta, enmig de plans fixos de la terra deserta, que semblen quadres.

Aquest curtmetratge és la primera obra audiovisual com a directora de Nerea Barros, la prestigiosa actriu espanyola, guardonada amb el Premi Goya, entre d’altres. Amb Memòria, va guanyar el premi a Millor Fotografia a l’Aguilar Film Festival i el premi MUFF Merging al Mieres Under 60′ Film Festival. Ara ha arribat a competir en aquesta edició del ForadCamp, que està cada cop més a prop. No us el perdeu aquest cap de setmana!

Peix volador: del mite a la no ficció poètica

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

 

Pez volador és l’últim curtmetratge d’una sèrie de Nayra Sanz Fuentes, titulada Distopies assolides. El peix volador és un símbol de cerca, llibertat, superació i esperança, que ha format part de diferents cultures des de fa segles, com un tòtem especial. Neda. Vola. Va a les profunditats i travessa l’aire. En aquest curt, des d’un acostament més poètic que narratiu, la directora ens fa veure el mar i les platges des dels seus ulls. Pez volador és un viatge d’aquest animal mític per un món industrialitzat, capitalista, neoliberal, caracteritzat pel consum excessiu, però a més, un món en crisi: milers d’espècies estan en extinció i gran part del mar és ple de plàstics i de residus que es descomponen en més anys dels que viuran els éssers que els produeixen.

Aquest és l’escenari davant del qual aquest peix s’enfronta i amb el qual ens confronta el treball de Nayra Sanz. Segons ella, el seu propòsit era retratar, a través de la mirada d’aquest animal, un lloc deslocalitzat però reconeixible, vinculable a diferents cultures, que reflectís un patró de conducta homogeni, repetitiu i globalitzat de l’ésser humà, amb conseqüències pràcticament irreparables. D’aquesta manera, la directora aconsegueix qüestionar en el curt la forma en què avui dia ens relacionem amb la naturalesa que ens envolta.

Aquest curtmetratge ha participat en diferents festivals com el CinemAmbiente a Itàlia, l’IceDocs, el Festival de Màlaga, el Documenta Madrid i el Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canària, entre d’altres. Ara tenim l’oportunitat d’exhibir-lo en aquesta edició del ForadCamp 2022. No us el perdeu!

Tatuado nos ollos levamos o pouso: cultius del mar i de la terra

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

En aquest curtmetratge, Diana Toucedo retrata el mar i la terra com a dos espais per cultivar fruits necessaris per a la subsistència humana. Des de fa mil·lennis, pagesos, pageses i mariners han dedicat la seva vida als cultius per sobreviure. Avui dia, aquesta dedicació està més enllà de les garanties econòmiques i físiques d’aquesta tasca, a més que passa enmig d’un planeta ferit, ple de problemàtiques ambientals que afecten la vida, el treball i l’entorn. Donades aquestes condicions, els qui treballen a la terra i el mar tenen la possibilitat de repensar la manera com habitem el planeta en què vivim.

A Tatuado nos ollos levamos o pouso, les mariscadores d’un petit poble al sud de Galícia aprofiten la marea de cada dia per sementar, cavar i cuidar el llindar entre l’aigua del mar i la sorra. Aquí, aquest llindar representa un espai que no només els permet cultivar aquestes dones, sinó que també és un lloc de trobada. D’aquesta manera, entre aquestes dones es teixeix una xarxa d’afectes enmig de la qual construeixen una consciència col·lectiva i un entramat de suport, per mitjà del qual busquen transformar el món on habiten.

Aquest curtmetratge va tenir la seva premiere mundial a Visions du reél i la nacional al D’A de Barcelona. També va ser seleccionat al Play-Doc-Tui i premiat com a millor curtmetratge de no ficció al Festival de Cans. No us el podeu perdre aquest any, en aquesta edició del ForadCamp.

Shepherds: una reflexió sobre el valor que donem als recursos dels que vivim

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Shepherds és un curtmetratge protagonitzat per lladres de bestiar a Lesotho, un país al mig del sud d’Àfrica. En aquesta regió, les vaques carreguen una sèrie de significats i connotacions profundes, a més d’un valor material important. Des de la presó, aquests homes parlen de la importància d’aquests animals, alhora que ens expliquen les seves vides i la raó per la qual són a la presó. Per cada vaca robada, han de complir un any de condemna.

Un dels presos sortirà en nou anys. Diu que el més difícil d’estar a la presó és el temor a la incertesa i que res del que hi faci serà en pro del seu futur. Un altre ens parla de les vaques com a animals sagrats, que ofereixen tot el que es necessita per viure i s’hi refereix amb molt d’agraïment. La posada en càmera d’aquestes reflexions consisteix en primers plans o plans mitjos dels personatges, parlant directament a la càmera, des d’algun espai de la presó i, en alguns casos, fent alguna altra activitat mentre parlen. Entre les converses, veiem imatges de la quotidianitat d’aquests homes a la presó.

Teboho Edkins és un director dels Estats Units que va créixer al Sud d’Àfrica, el treball del qual s’ha centrat sempre en les tensions que hi ha entre el món contemporani globalitzat i les experiències de comunitats africanes marginalitzades. Amb Shepherds ha participat en festivals com l’Oberhausen International Short Film Festival, el Clermont-Ferrand, el Festival Internacional de Curtmetratges de Belo Horizonte i el Kurzfilmfestival Köln. Ara podreu veure el seu últim curtmetratge en aquesta edició del ForadCamp.

Planktonium: quins universos desconeguts són invisibles als nostres ulls?

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Planktonium és un homenatge a éssers microscòpics que habiten un univers secret, invisible a la vista humana, que a més a més produeixen la meitat de tot l’oxigen del planeta i són la base de la cadena alimentària de la vida aquàtica. És un curtmetratge centrat en la immersió al món ocult del plàncton.

A la pel·lícula veiem diferents tipus d’aquests microorganismes. El fitoplàncton fa fotosíntesi a l’oceà, així com les plantes i els arbres ho fan a la terra, i amb això proporciona al planeta la meitat de l’oxigen que necessitem per viure. El zooplàncton és l’inici de la cadena alimentària marina. En general, el plàncton compleix un paper primordial al cicle del carboni, però està sent fortament amenaçat pel canvi climàtic, l’escalfament global i la contaminació del mar. A Planktonium veiem la grandesa d’aquest microunivers del qual depenem completament, encara que sigui invisible davant dels nostres ulls.

El director Jan van IJken va filmar aquests organismes a través de microscopis, aconseguint revelar la seva bellesa en un gran nivell de detall. Mentre veiem plans macro del plàncton, escoltem una composició sonora dissenyada per una reconeguda artista noruega anomenada Jana Winderen, que va registrar sons de criatures i ambients als quals l’accés és difícil o en rangs de freqüència inaudibles per a l’oïda humana, com a les profunditats del mar o dins del gel.

Aquest curt ha estat exhibit a múltiples festivals de cinema per tot el món, així com a museus, i a més forma part de programes de ciència. Ara arriba al ForadCamp per fer-nos pensar en tot el que destruïm sense adonar-nos-en.

El dia que van volar la muntanya d’un poble en perill d’extinció

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

El dia que volaron la montaña és un curt en el qual la jove directora Alba Bresolí ens convida a mirar a través dels seus ulls la vida i la història d’un poble abandonat en perill d’extinció. Al mig del règim franquista, el poble d’Escò va ser expropiat per construir-hi un pantà. La família Guallar va resistir i van ser els únics que es van negar a anar-se’n. Avui, Fèlix, Baltasar i Evaristo són els darrers que queden de la seva comunitat i els únics habitants del poble. Van sobreviure a l’expropiació del règim franquista, però ara els amenaça la construcció d’una autopista que està prevista per ser acabada el 2025.

Alba Bresolí retrata aquests personatges amb una sensibilitat que ens fa sentir que estem sent testimonis d’un pacte entre els germans i ella, on ella filma i ells es deixen filmar, per preservar la memòria d’Escò i, alhora, per resistir-se a la desaparició. És un treball honest i íntim, que no es limita a la mirada de qui està darrere de la càmera, sinó que qui està al davant també participa activament en allò que es filma, d’una manera performàtica i poètica.

Aquest és el primer treball professional com a directora d’Alba Bresolí, produït per la productora catalana Polar Star Films, premiat amb una menció especial del jurat al Festival de Màlaga i exhibit a IndieLisboa i D’A Festival. Ara ho poden veure a l’edició del 2022 del ForadCamp.

Some kind of intimacy: una pregunta pels ponts entre la natura, la vida i la mort

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

En aquesta pel·lícula el director Toby Bull s’asseu a observar la terra on els seus pares estan enterrats. Per a la seva sorpresa, unes ovelles semblen custodiar la tomba. Mentre ell les mira i els espectadors les veiem a través dels seus ulls, escoltem en off una trucada amb el seu germà. Parlen sobre la comunicació dins del regne animal, entre els vius i els morts i de l’anhel de poder veure als que ja no podrem veure més.

Amb pocs plans, pocs elements i en menys de sis minuts, el director planteja preguntes filosòfiques sobre la vida i la mort, l’orfandat i la nostra relació amb la natura, alhora que construeix un espai íntim a la tomba dels seus pares. Mentre veiem la vida dins del quadre, la mort és fora.

Some kind of intimacy ha participat i ha estat premiat a diversos festivals. Va guanyar el premi a Millor curtmetratge documental al 63 Festival Internacional de Documental i Curtmetratges de Zinebi; el premi Young Canvas a millor Curtmetratge internacional al festival Black Canvas a Mèxic; una menció especial al 66 Cork International Film Festival a Irlanda; i una menció a Millor curtmetratge internacional al 28 Palm Springs Shortfest als Estats Units. Ara aquest documental arriba al ForadCamp 2022 per deixar-nos pensant.

Dusk: com filmar allò invisible

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

 

En una regió rural d’Hongria, a prop de la frontera amb Sèrbia, un perill invisible manté tots els habitants del territori atemorits. Creuen veure ombres que s’escapoleixen als camps, els gossos borden i es comporten de maneres estranyes, apareixen carros abandonats i nens i nenes s’espanten quan cau la nit. Sandor, pare de vuit nens i guàrdia forestal de la zona, patrulla cada nit la frontera amb els seus binoculars, amb el seu fill gran, intentant descobrir què passa.

El control migratori és la font de la por i es construeix fora de camp en aquesta pel·lícula. A Dusk, el director Bálint Bíró aconsegueix construir una atmosfera que provoca por del que no es veu. Com filmar una por invisible? Amb els colors del crepuscle i per mitjà d’una càmera que és acollida per tots els personatges amb naturalitat, Biró explora el paisatge d’aquesta frontera, per parlar-nos de l’Hongria contemporània i de les fronteres que encara hi ha dins de la Unió Europea. 

Aquest és un treball realitzat al mestratge Erasmus de Docnomads i estrenat a l’edició del 2020 de l’IDFA. A més, ha participat a diversos festivals internacionals com el Sarajevo Film Festival, el FipaDoc, l’Astra Film Festival i el Camerimage, entre d’altres. Ara tenim la sort de poder-lo presentar a la XI Mostra de Cinema amb la Natura, ForadCamp 2022.