Autora: Daniela Reyes Gutiérrez
Oman és un desert que és tan semblant a Mart, que és utilitzat com una locació per entrenar astronautes. Enmig de les dunes hi ha un fort blanc, al voltant del qual persones amb vestits d’astronautes investiguen les roques i el terreny. Mars, Oman és un documental que construeix una analogia audiovisual entre el planeta i el desert.
Els personatges més destacats són unes astronautes que aterren a Oman, un jove, el seu avi beduí i dues noies d’un institut. La pel·lícula uneix a aquestes persones tan diverses a partir de reflexions sobre el seu lloc en l’univers i comparacions que fan entre la vida al desert i en Mart, entre els grans de sorra i les estrelles. Per mitjà d’aquestes converses es plantegen preguntes pel nomadisme, l’exploració, la colonització, la llibertat i, sobretot, es pregunten si té sentit o no «conquistar un altre planeta» en recerca de vida i recursos com l’aigua.
El curt comença amb una mena de carta d’intenció de la directora, Vanessa del Campo, en la qual ella ens parla de la seva fascinació per l’espai. A mesura que avança la pel·lícula, tots els personatges, encara que siguin de diferents cultures, semblen compartir amb ella aquesta mateixa fascinació. No obstant això, el que coneixen i perceben de l’espai és molt diferent en cada cas i està marcat pel llenguatge, les experiències i el lloc d’enunciació de cada persona.
Per exemple, en una de les escenes més memorables de la pel·lícula, de nit, enmig del desert, el beduí li diu al seu nét que li ensenyarà l’estrella Alizef. Li explica que quan desapareix, les camelles pareixen les cries, les alleten i tornen al desert. Després assenyala una altra estrella; li diu que es tracta de Mart i li explica el moviment d’altres cossos celestes que l’envolten i la seva influència en la Terra. El nét li respon que a l’escola també li han ensenyat els noms dels cossos que estan en el cel i enumera els nou planetes del sistema solar. L’avi li diu que aquests noms no els coneix, que ell no va anar a l’escola i que els beduïns els tenen altres noms. D’aquesta manera, a partir del muntatge de diverses converses que s’entrellacen amb reflexions en primera persona de la directora, ella aconsegueix connectar diferents mons, llenguatges i formes de respondre a les preguntes que ella mateixa es fa sobre la immensitat de l’espai i la seva relació amb el nostre planeta.
Mars, Oman ha estat seleccionada a Visions du Réel, i premiada amb l’IDFA Talent Award, el Sangalli Award al Festival dei Popoli i el premi a millor documental internacional a MiradasDoc. Actualment està disponible en diverses plataformes de vídeo a la carta i el poden veure també com a part de la selecció oficial del ForadCamp.