Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

Ultaquiagvik és una ciutat situada en el punt més a nord d’Alaska, 555km més enllà del Cercle Polar Àrtic. Només és possible accedir per via aèria. Aquí, durant sis mesos a l’any no és possible veure la lluna i durant sis mesos només es pot veure la llum del sol. Midnight Kids, dirigit per Maxence Vassilyevitch, és un documental d’observació que retrata com viuen els joves inuit l’estiu i fan de la seva ciutat i els seus camps de gel, el seu pati de jocs.

En la pel·lícula veiem com, mentre aquests joves juguen, les glaceres es fonen, vaixells abandonats s’envolten d’escombraries i restes d’animals marins morts s’arrosseguen des del mar cap a la riba. En diverses escenes veiem que la vida i la mort transcorren en un mateix temps i espai sense que res les aturi.

Midnight Kids està narrada a través d’un jove inuit, que explica com des d’un dia que en un joc d’adolescents va beure més de la quantitat que devia d’una beguda energètica, va començar a tenir un problema cardíac que li va generar al seu torn problemes d’ansietat i atacs de pànic. Des de llavors la seva vida és diferent.

Però des de sempre ha somiat com seria viure en un altre lloc. Moltes de les seves preocupacions i angoixes coincideixen amb les que molts joves d’altres parts del món viuen avui dia i es resumeixen en una sola cosa: la incertesa del futur i la pregunta de si marxar o quedar-serà la millor decisió. La seva veu apareix sempre en off, en molts casos mentre recorre la ciutat en una cuatrimoto. Aquests recorreguts són alternats amb plans del paisatge i dels seus amics gaudint aquest estiu polar amb una llum que s’apagarà només a la fi de l’estació.

Aquest documental va participar en el Ji.Hlava International Documentary Film Festival i va ser part de la secció oficial d’aquesta edició del ForadCamp.