cinema

El dia que van volar la muntanya d’un poble en perill d’extinció

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

El dia que volaron la montaña és un curt en el qual la jove directora Alba Bresolí ens convida a mirar a través dels seus ulls la vida i la història d’un poble abandonat en perill d’extinció. Al mig del règim franquista, el poble d’Escò va ser expropiat per construir-hi un pantà. La família Guallar va resistir i van ser els únics que es van negar a anar-se’n. Avui, Fèlix, Baltasar i Evaristo són els darrers que queden de la seva comunitat i els únics habitants del poble. Van sobreviure a l’expropiació del règim franquista, però ara els amenaça la construcció d’una autopista que està prevista per ser acabada el 2025.

Alba Bresolí retrata aquests personatges amb una sensibilitat que ens fa sentir que estem sent testimonis d’un pacte entre els germans i ella, on ella filma i ells es deixen filmar, per preservar la memòria d’Escò i, alhora, per resistir-se a la desaparició. És un treball honest i íntim, que no es limita a la mirada de qui està darrere de la càmera, sinó que qui està al davant també participa activament en allò que es filma, d’una manera performàtica i poètica.

Aquest és el primer treball professional com a directora d’Alba Bresolí, produït per la productora catalana Polar Star Films, premiat amb una menció especial del jurat al Festival de Màlaga i exhibit a IndieLisboa i D’A Festival. Ara ho poden veure a l’edició del 2022 del ForadCamp.

Some kind of intimacy: una pregunta pels ponts entre la natura, la vida i la mort

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

En aquesta pel·lícula el director Toby Bull s’asseu a observar la terra on els seus pares estan enterrats. Per a la seva sorpresa, unes ovelles semblen custodiar la tomba. Mentre ell les mira i els espectadors les veiem a través dels seus ulls, escoltem en off una trucada amb el seu germà. Parlen sobre la comunicació dins del regne animal, entre els vius i els morts i de l’anhel de poder veure als que ja no podrem veure més.

Amb pocs plans, pocs elements i en menys de sis minuts, el director planteja preguntes filosòfiques sobre la vida i la mort, l’orfandat i la nostra relació amb la natura, alhora que construeix un espai íntim a la tomba dels seus pares. Mentre veiem la vida dins del quadre, la mort és fora.

Some kind of intimacy ha participat i ha estat premiat a diversos festivals. Va guanyar el premi a Millor curtmetratge documental al 63 Festival Internacional de Documental i Curtmetratges de Zinebi; el premi Young Canvas a millor Curtmetratge internacional al festival Black Canvas a Mèxic; una menció especial al 66 Cork International Film Festival a Irlanda; i una menció a Millor curtmetratge internacional al 28 Palm Springs Shortfest als Estats Units. Ara aquest documental arriba al ForadCamp 2022 per deixar-nos pensant.

Dusk: com filmar allò invisible

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

 

En una regió rural d’Hongria, a prop de la frontera amb Sèrbia, un perill invisible manté tots els habitants del territori atemorits. Creuen veure ombres que s’escapoleixen als camps, els gossos borden i es comporten de maneres estranyes, apareixen carros abandonats i nens i nenes s’espanten quan cau la nit. Sandor, pare de vuit nens i guàrdia forestal de la zona, patrulla cada nit la frontera amb els seus binoculars, amb el seu fill gran, intentant descobrir què passa.

El control migratori és la font de la por i es construeix fora de camp en aquesta pel·lícula. A Dusk, el director Bálint Bíró aconsegueix construir una atmosfera que provoca por del que no es veu. Com filmar una por invisible? Amb els colors del crepuscle i per mitjà d’una càmera que és acollida per tots els personatges amb naturalitat, Biró explora el paisatge d’aquesta frontera, per parlar-nos de l’Hongria contemporània i de les fronteres que encara hi ha dins de la Unió Europea. 

Aquest és un treball realitzat al mestratge Erasmus de Docnomads i estrenat a l’edició del 2020 de l’IDFA. A més, ha participat a diversos festivals internacionals com el Sarajevo Film Festival, el FipaDoc, l’Astra Film Festival i el Camerimage, entre d’altres. Ara tenim la sort de poder-lo presentar a la XI Mostra de Cinema amb la Natura, ForadCamp 2022.

Curts seleccionats per al ForadCamp 2022

Ja coneixem la llista dels 12 curtmetratges seleccionats per a la Secció Oficial de ForadCamp 2022. Hi haurà curts d’Alemanya, Bèlgica, Hongria, Espanya, França, Països Baixos, Regne Unit i Sudàfrica. Aquestes són les 12 pel·lícules seleccionades:

  • Can Gardell, Sílvia Subirós & Florencia Aliberti (Espanya, 2021. 22’)
  • Dusk, Bálint Bíró (Hongria, Bèlgica, 2022. 21’)
  • El día que volaron la montaña, Alba Bresolí Aliberch (Espanya, 2022. 28’)
  • Memory, Nerea Barros (Espanya, 2022. 15’)
  • Naya, Sebastian Mulder (Alemanya, 2021. 25′)
  • Pez volador, Nayra Sanz Fuentes (Espanya, 2022. 14’)
  • Planktonium, Jan van IJken (Països Baixos, 2021. 15’)
  • Reserve, Gerard Ortin Castellví (Espanya, 2020. 27’)
  • Shepherds, Teboho Edkins (França, Sudàfrica, 2022. 27’)
  • Some Kind of Intimacy, Toby Bull (Regne Unit, 2021. 6’)
  • Tatuado nos ollos levamos o pouso, Diana Toucedo (Espanya, 2022. 26’)
  • Yungay 7020, Raquel Calvo & Elena Molina (Espanya, 2021. 19’)

La projecció dels curtmetratges seleccionats tindrà lloc a la localitat de Figaró-Montmany (Barcelona), els dies 17 i 18 de setembre de 2022. Reserveu les vostres entrades!

Oman, un desert que es confon amb Mart

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez 

Oman és un desert que és tan semblant a Mart, que és utilitzat com una locació per entrenar astronautes. Enmig de les dunes hi ha un fort blanc, al voltant del qual persones amb vestits d’astronautes investiguen les roques i el terreny. Mars, Oman és un documental que construeix una analogia audiovisual entre el planeta i el desert.

Els personatges més destacats són unes astronautes que aterren a Oman, un jove, el seu avi beduí i dues noies d’un institut. La pel·lícula uneix a aquestes persones tan diverses a partir de reflexions sobre el seu lloc en l’univers i comparacions que fan entre la vida al desert i en Mart, entre els grans de sorra i les estrelles. Per mitjà d’aquestes converses es plantegen preguntes pel nomadisme, l’exploració, la colonització, la llibertat i, sobretot, es pregunten si té sentit o no «conquistar un altre planeta» en recerca de vida i recursos com l’aigua.

El curt comença amb una mena de carta d’intenció de la directora, Vanessa del Campo, en la qual ella ens parla de la seva fascinació per l’espai. A mesura que avança la pel·lícula, tots els personatges, encara que siguin de diferents cultures, semblen compartir amb ella aquesta mateixa fascinació. No obstant això, el que coneixen i perceben de l’espai és molt diferent en cada cas i està marcat pel llenguatge, les experiències i el lloc d’enunciació de cada persona.

Per exemple, en una de les escenes més memorables de la pel·lícula, de nit, enmig del desert, el beduí li diu al seu nét que li ensenyarà l’estrella Alizef. Li explica que quan desapareix, les camelles pareixen les cries, les alleten i tornen al desert. Després assenyala una altra estrella; li diu que es tracta de Mart i li explica el moviment d’altres cossos celestes que l’envolten i la seva influència en la Terra. El nét li respon que a l’escola també li han ensenyat els noms dels cossos que estan en el cel i enumera els nou planetes del sistema solar. L’avi li diu que aquests noms no els coneix, que ell no va anar a l’escola i que els beduïns els tenen altres noms. D’aquesta manera, a partir del muntatge de diverses converses que s’entrellacen amb reflexions en primera persona de la directora, ella aconsegueix connectar diferents mons, llenguatges i formes de respondre a les preguntes que ella mateixa es fa sobre la immensitat de l’espai i la seva relació amb el nostre planeta.

Mars, Oman ha estat seleccionada a Visions du Réel, i premiada amb l’IDFA Talent Award, el Sangalli Award al Festival dei Popoli i el premi a millor documental internacional a MiradasDoc. Actualment està disponible en diverses plataformes de vídeo a la carta i el poden veure també com a part de la selecció oficial del ForadCamp.

400 paires de bottes, testimoni observacional de migrants africans

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez 

 
400 paires de bottes és un documental d’observació sobre com migrants africans creuen la frontera francoitaliana dels Alts Alps. Per ajudar-los a protegir-se del fred, una organització italiana compra botes d’hivern a Torí que van i vénen entre Itàlia i França, per tornar a ser utilitzades per centenars de migrants. La pel·lícula gira entorn de com un parell de sabates de Decathlon, una marca d’articles esportius de mercat massiu, esdevenen una eina migratòria.

Durant els últims anys milers de migrants van arribar d’Itàlia a França. Aquest curt mostra el recorregut cíclic que fan aquestes sabates d’un costat a un altre de la frontera i explica com, al voltant d’aquest moviment, es construeixen lligams entre les persones que habiten aquest territori i els immigrants.

En la pel·lícula veiem el viatge des que arriben les botes a l’organització i tot el procés de lliurar-les a les persones que les necessiten. Addicionalment al lliurament de les sabates, ens mostren com l’organització que s’encarrega d’això també ofereix menjar, cafè i altres cures als migrants, com rentar-los els peus amb aigua calenta o explicar-los la ruta que han de prendre. La càmera alterna plans generals fixos llargs amb plans seqüència més tancats fets a l’espatlla. Normalment els plans fixos són utilitzats per mostrar el paisatge nevat i fred i els plans seqüència per seguir als personatges en el seu recorregut.

Es tracta d’una càmera que observa aquesta realitat des de fora, però per moments intenta submergir-nos en l’experiència d’aquest viatge, posant-nos a mirar des del punt de vista dels migrants. Aquest curtmetratge va ser dirigit per Raphaël Botiveau i Hélène Baillot i va tenir la seva estrena mundial a l’IDFA l’any passat. Ara el podeu veure en aquesta desena edició del ForadCamp.

Retrat de Shadegan, un estany en perill

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez 

 

Shadegan és un estany que queda a Khuzestan, Iran. Tant aquest cos d’aigua com els aiguamolls que l’envolten, s’alimenten del riu Karun i estan connectats amb el Golf Pèrsic. Aquest curtmetratge ens submergeix en la quotidianitat d’un nen pescador de 12 anys d’edat, que veu l’estany com una segona llar i com el suport principal de la seva família. Sense necessitat de diàlegs i, en gran part, a través de plans seqüència del pescador en la seva bassa i de recorreguts per l’aigua sobre la qual suren aus i peixos morts, la pel·lícula ens fa entendre que el futur de l’estany està en risc i, per tant, també el del protagonista, la seva família i el de totes les famílies que depenen d’aquest.

Durant els 15 minuts que dura el curtmetratge, la càmera mai surt de l’estany i segueix durant tot el temps el trajecte del pescador. És una càmera gairebé sempre a l’espatlla que sol bressolar-se amb el moviment de l’aigua. El muntatge va el ritme de l’aigua i del moviment de la bassa, emprant pocs talls. Els plans són llargs i estan muntats de manera que cada escena està composta, la majoria de les vegades, per un de sol. Això genera la sensació que estem vivint la quotidianitat a l’estany gairebé en temps real.

D’altra banda, el curtmetratge està estructurat narrativament de manera que tot comença des que surt el sol i acaba quan s’hi pon. En el primer pla entrem a l’estany amb el nen i en l’últim ens n’anem. D’aquesta manera la càmera, l’estructura i el muntatge, ens situen en el punt de vista de el personatge principal. El so, per la seva banda, ajuda a construir tota l’atmosfera de la natura al voltant de l’estany, però també ens deixa sentir sons fora de quadre, com trets, que funcionen com indicis que aquest lloc està en perill.

Shadegan és un documental d’observació en el qual, a través d’aquestes característiques de la càmera, el muntatge i el so, es retrata el punt de vista del personatge principal d’una manera propera i íntima que ens submergeix en la realitat d’un cos d’aigua que, a causa d’activitats humanes irresponsables o inconscients, probablement relacionades amb processos industrials, pot arribar a deixar d’existir. Va ser dirigit, produït i fotografiat per Ako Salemi i va guanyar el premi Kids & Docs Award de l’IDFA 2020. També ha participat en festivals com Visions du réel, Doc NYC i el New Orleans Film Festival. No us el podeu perdre en aquesta edició de Foradcamp.

Murmurations, una obra d’art visual sobre el vol de les aus

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez 

 

Per mitjà de fotografies i vídeo, el fotògraf català Xavi Bou, des d’un punt de vista poc convencional i artístic, captura el vol dels ocells al cel com si fossin pinzellades en un llenç. D’això es tracta Ornitographies, un projecte d’arts visuals de el qual forma part el micrometraje Murmurations. En aquest últim es mostra en imatges en blanc i negre el rastre que deixa la dansa que fan els estornells per fugir dels falcons a l’hivern. En anglès, aquesta dansa ha estat denominada «murmurations» i d’aquí ve el títol de l’curt. En el seu treball, Xavi Bou genera la impressió que el rastre que deixen aquestes aus són traços fets en carbonet que semblen formar una espècie de tornado.

Murmurations és una experimentació amb la imatge en la qual el fotògraf diu que no tenia la intenció de mostrar ocells volant, sinó retratar el seu vol. Segons ell, la fotografia convencional de la natura sol enfocar-se en mostrar la fisiologia animal, però el que ell volia era mostrar la bellesa de el moviment de les aus i fer que l’espectador qüestionés els límits de la seva percepció i es preguntés què són aquests traços que veu. Al principi ell considerava aquestes imatges com fotografies en què els ocells es movien al cel com un teló de fons. Però en Murmurations, per exemple, el que fa el director és aïllar els ocells al cel com dibuixos sobre un llenç, deixant fora elements com el paisatge i el color per centrar l’atenció de el públic en la coreografia de les aus.

Aquesta pel·lícula neix d’imaginar-quin tipus de línies i formes crearien els ocells al cel al volar, si fos possible veure-les. Xavi Bou va descobrir que podia crear aquestes imatges a partir de diversos fotogrames d’enregistraments en 4K que va registrar amb una EOS-1D X Mark II de Canon i després en el muntatge les va combinar per il·lustrar els moviments que veiem en el curt.

El projecte complet de Ornitographies ha tingut diverses exhibicions al llarg de tot el món, en espais com L’illot Sauvage a Niort, França, el Centre Fotogràfic Álvarez Bravo a Oaxaca, Mèxic, Punt de Vistes, la Casa Golferichs i el Fine Art Photo Festival a Catalunya, el Museu Twnetsewelle a Països Baixos i la Aperture Foundation de Nova York, entre d’altres. No us podeu perdre aquesta experiència plàstica i alhora audiovisual, en aquesta edició del ForadCamp.

Riafn, una orquestra cinematogràfica sobre els Alps

Autora: Daniela Reyes Gutiérrez

La paraula «riafn» fa referència a un dialecte amb el qual, des de fa molt temps, els pastors i els agricultors dels Alps es comuniquen amb els seus animals, en una mena de cant. Riafn, un curtmetratge alemany de Hannes Lang, estrenat mundialment el 2019 al festival de Visions du Réel, és una espècie d’orquestra cinematogràfica observacional de la vida dels camperols dels Alps. Aquesta pel·lícula ens submergeix en una melodia composta pel mugit de les vaques, els tocs de les campanes de les cabres, els cants dels pastors, el ressò de la muntanya i els sons de la natura.

Sense cap diàleg i a partir de plànols oberts dels paisatges que, pel estatisme de la càmera i la perfecció de la llum i els colors, donen la impressió de ser grans pintures en què només podem detectar moviments subtils en elements com l’herba gronxant-se amb el vent o la boira travessant el quadre, Hannes Lang aconsegueix retratar i explorar la quotidianitat de la vida rural als Alps. Mentre la fotografia ens fa sentir per mitjà de plànols pausats i sense talls que estem vivint el temps tal com transcorre en aquestes muntanyes, el muntatge visual i sonor, més ficcional que observacional, construeix una mena de conversa entre les persones, els animals i la natura.

Després d’haver participat i estat premiat en festivals com el Festival de Cinema de Trento, el Flickers Rhode Island International Film Festival i el Festival de Curtmetratges de Oberhausen, entre d’altres, Riafn arriba a ForadCamp per submergir-nos en una meditació cinematogràfica que no us podeu perdre.

Curts seleccionats per al ForadCamp 2021

Ja sabem la llista dels 12 curtmetratges seleccionats per a la Secció Oficial de ForadCamp 2021. Hi haurà curts d’Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Iran, Noruega i Perú. Aquestes són les 12 pel·lícules seleccionades:

  • 400 paires de bottes, Hélène Baillot & Raphaël Botiveau (França, 2020, 18’)

  • Fugledrengen (Bird boy), Simon Lereng Wilmont (Dinamarca, 2019, 22’)

  • La ramada, Fernando Torres Salvador (Perú, 2020, 15’)

  • Les antilopes, Maxime Martinot (França, 2020, 8’)

  • Mars, Oman, Vanessa del Campo (Bèlgica, Espanya, 2019, 20’)

  • Midnight kids, Maxence Vassilyevitch (França, 2019, 23’)

  • Murmurations, Xavi Bou (Espanya, 2019, 2’)

  • Polyfonatura, Jon Vatne (Noruega, 2019, 20’)

  • Riafn, Hannes Lang (Alemanya, 2019, 29’)

  • Shadegan, Ako Salemi (Iran, 2020, 15’)

  • Ulisses, Joan Bover Raurell (Espanya, 2020, 20’)

  • Waldstück (A piece of forest), Hannes Schilling (Alemanya, 2019, 25’)

La projecció dels curtmetratges seleccionats tindrà lloc a la localitat de Figaró-Montmany, els dies 25 i 26 de setembre de 2021. Trobareu el programa complet d’festival a la nostra web en les pròximes setmanes.